Buntsandstein
Les fàcies Buntsandstein són uns sediments detrítics que poden arribar a més de 4.000 m i que es dipositaren entre el lopingià i l'anisià.[1] El primer a utilitzar aquest terme per a referir-se al gres rogenc sobre el qual recolzaven les calcàries de les fàcies Muschelkalk fou el geòleg alemany Friedrich August von Alberti l'any 1834.[2] Són formats per sediments eòlics, lacustres, fluvials i, en menor grau, per sediments marins soms i de Sebkha.[3]
Tipus de Buntsandstein
[modifica]A la conca germànica es pot diferenciar entre Buntsandstein inferior, mitjà i superior:
- Inferior: al sud de la conca germànica en té un origen fluvial i al·luvial per l'erosió de massissos variscs; més al nord els sediments del Buntsandstein inferior es dipositen en planes mareals, i a la part nord i est de la conca (territoris ocupats actualment per Polònia, Països Baixos i nord d'Alemanya) els medis sedimentaris es corresponen a ambients lacustres i de medis marins soms.[4]
- Mitjà: les vores de la conca els ocupen sediments de plana al·luvial i eòlics; al centre els materials són d'origen lacustre i al sud-est predominen sediments lacustres i marins soms.[5]
- Superior: l'oceà Tetis ocupà la part sud-est de la conca, i produí les condicions idònies perquè precipiten evaporites (algeps i halita) en el dipocentre. Els sediments de la vora de la conca continuen sent de caràcter detrític.[6]
A més de la conca germànica, el Buntsandstein aflora en quasi totes les conques sedimentàries del triàsic, tot i que en presenta en cadascuna particularitats de caràcter litològic i paleontològic.[7]
Al País Valencià
[modifica]A Catalunya
[modifica]- L'Areny, entre Mont-roig del Camp i Vilanova d'Escornalbou, al Baix Camp
- La Desenrocada del Bailon, entre Vilanova d'Escornalbou i l'Argentera, al Baix Camp
- Serra de l'Argentera i Serra de Pradell, entre el Baix Camp i el Priorat
- El Garraf Vermell, part oriental del Massís del Garraf
- Puigventós, a Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat), tot i que en aquest cas els sediments són blancs
- Muntanya de l'Altafalla, on hi ha l'ermita de Sant Gregori de Falset (el Priorat)
- Turó de Tagamanent, al Vallès Oriental
- Cingles de Bertí, entre el Moianès, Osona i el Vallès Oriental
- Muntanyes de Prades, entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat
A Mallorca
[modifica]- Entre la Cala d'Estellencs i Punta de son Serralta, al Municipi d'Estellencs[9]
Referències
[modifica]- ↑ Lepper, J. i Röhling, Heinz-Gerd «Buntsandstein» (en anglés). Epicontinental Triassic International Symposium [Halle], 1998, p. 27-34. Arxivat de l'original el 2013-07-29 [Consulta: 29 agost 2020]. Arxivat 2013-07-29 a Wayback Machine.
- ↑ (Pérez Valera 2005)
- ↑ Voigt, T.; Gaupp, R. i Röhling, H.-G. «Lake deposits of the Early Triassic Buntsandstein in Central Germany: Type localities of oolites and stromatolites». 5th Int. Limnogeological Congress [Constanza], 2011, p. 191-211.[Enllaç no actiu]
- ↑ (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 772)
- ↑ (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 773)
- ↑ (Feist-Burkhardt et al. 2008, p. 774, 775)
- ↑ Pérez-López, A. «Epicontinental Triassic of the Southern Iberian Continental Margin (Betic Cordillera, Spain)» (en anglés). Epicontinental Triassic International Symposium [Halle], 1998, p. 1009-1031.
- ↑ «Rutes a muntanyes vermelles (el Buntsandstein).». Senderisme en tren, 04-03-2016. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Matamales-Andreu, Rafel; Peñalver, Enrique;