Ettringita
 Ettringita | |
|---|---|
 Cristalls d'ettringita dels camps de manganès del Kalahari (Sud-àfrica) | |
| Fórmula química | Ca₆Al₂(SO₄)₃(OH)₁₂(H₂O)₂₄·2H₂O |
| Epònim | Ettringen i Édouard Candlot  |
| Localitat tipus | Volcà Bellerberg |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.07 |
| Dana | 31.10.2.1 |
| Heys | 25.4.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,23Å; c = 21,44Å |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Color | incolor; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {10_10} |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,77 g/cm³ (mesurada); 1,76 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,491 nε = 1,470 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1874 |
| Símbol | Ett |
| Referències | [1] |
L'ettringita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'ettringita. Tot i que és generalment acceptat que existeix una solució sòlida entre l'ettringita i la thaumasita, les dues espècies tenen diferents grups espacials i es va trobar una possible discontinuïtat en la solució. L'ettringita és l'anàleg d'alumini de la bentorita. És àmpliament coneguda com a mineral sintètic en ciment; s'ha estudiat també com a fase potencial per a la immobilització d'alguns metalls tòxics.[1]
Classificació
[modifica]Segons la