Paròdia
Una paròdia és una imitació burlesca d'una altra obra, de la qual respecta els trets fonamentals perquè els receptors la puguin reconèixer. Té intenció humorística i sovint també d'homenatge. Existeixen al món occidental almenys des de l'antiga Grècia. Pot ser literària, teatral, musical, de dansa o qualsevol altra art escènica, o pertànyer a qualsevol de les arts visuals i audiovisuals, com la instal·lació artística, el còmic, el cinema o el videoclip.
Es pot parodiar una obra canviant el punt de vista narratiu, descontextualitzant-ne algun element o usant un personatge o frase famosa en un fragment satíric. L'heroi sovint el seu caràcter mític i s'omple de defectes humans. Alguns exemples famosos de paròdies inclouen el Quixot, que paròdia els llibres de cavalleries o Tristram Shandy, que és una burla experimental de la picaresca. Les imitacions televisives de polítics o famosos poden considerar-se paròdies modernes.
La Viquipèdia té la seva versió paròdica: la Uncyclopedia, en anglès, o amb altres noms segons la llengua, com Valenciclopèdia, "l'ənciclopèdia de riure", en català.
En Etnopoètica, és la manipulació d'un missatge per canviar-ne la seva funció o el sentit, alhora que es manté l'aparença d'un gènere de la literatura popular.[1]
Termes relacionats
[modifica]La paròdia es pot confondre amb els gèneres relacionats següents: sàtira, pastix, esquetx, burlesc.
Sàtira
[modifica]Les sàtires i les paròdies són obres derivades que exageren el(s) seu(s) material(s) d'origen de manera humorística.[2][3][4] Tanmateix, una sàtira pretén burlar-se del món real, mentre que una paròdia és un derivat d'una obra específica ("paròdia específica") o un gènere general ("paròdia general" o "falsificació"). A més, les sàtires són provocadores i crítiques, ja que apunten a un vici específic associat amb un individu o un grup de persones per burlar-se d'elles per corregir-les o com a forma de càstig.[4][5] En canvi, les paròdies estan més enfocades a produir humor lúdic i no sempre ataquen ni critiquen la seva obra i/o gènere objectiu.[4][6] Per descomptat, és possible que una paròdia mantingui elements satírics sense ser una sàtira ella mateixa, sempre que el seu «vers lleuger amb aspiracions modestes» sigui finalment la que domini el treball.[4]
Pastitx
[modifica]Un pastitx imita una obra com ho fa una paròdia, però a diferència d'una paròdia, el pastitx no és transformador de l'obra original, ni és humorístic.[6][7] El crític literari Fredric Jameson s'ha referit al pastitx com una «paròdia blanca», o «paròdia que ha perdut el seu sentit de l'humor».[7]
Esquetx
[modifica]Els esquetxs imiten obres "en règim satíric". Però, a diferència de les parodies, els esquetx no transformen el material original.[6]
Burlesc
[modifica]El burlesc s'adreça principalment als poemes heroics i al teatre per degradar herois i déus populars, així com burlar-se dels temes comuns dins del gènere.[4] Simon Dentith ha descrit aquest tipus de paròdia com a «drama antiheroica paròdic».[6]
Orígens
[modifica]Segons Aristòtil (Poètica, ii. 5), Hegemó de Tassos va inventar una mena de paròdia; alterant una mica la redacció de poemes coneguts va transformar el sublim en el ridícul. A la literatura grega antiga, una