Termini de prescripció més curt
El termini de prescripció més curt és una disposició prevista en els tractats internacionals sobre drets d'autor. Aquesta disposició permet que els països signataris puguin limitar la durada dels drets d'autor concedits a les obres estrangeres com a màxim al termini establert en el país d'origen de l'obra. En general, és una norma d'aplicació en certes lleis per a regular situacions transitòries i retroactives.
Fonament
[modifica]Els tractats internacionals de drets d'autor, com el Conveni de Berna o el Conveni universal de drets d'autor es fonamenten en el tracte nacional: els països signataris es comprometen a protegir els drets d'autor de les obres estrangeres basant-se en les seves lleis locals i sota les mateixes normes que atorguen drets d'autor per les obres locals. Si una obra està subjecte a drets d'autor, i per quant de temps, es regeix per les lleis del país on es reclama els drets d'autor sobre l'obra.[1] Tant el Conveni de Berna com també el Conveni universal de drets d'autor només defineixen els requisits mínims pels drets d'autor que tots els països signataris han de complir, però qualsevol país és lliure d'anar més enllà d'aquest denominador comú mínim en la seva legislació. Això és més apreciable en els terminis de prescripció dels drets d'autor. El Conveni de Berna estableix un termini mínim de drets d'autor fins a 50 anys després de la mort de l'autor (50 anys post mortem auctoris).[2] Això no obstant, molts països tenen uns terminis més llargs, com ara 70 anys p.m.a., o fins i tot 100 anys p.m.a.
Per tant, la mateixa obra pot tenir diferents terminis de protecció en diferents estats. Els seus drets d'autor poden haver expirat ja en els estats amb un termini més curt i, alhora, encara poden estar protegides en altres estats amb uns terminis més llargs.[1] El tracte nacional per tant pot provocar un desequilibri: mentre que les obres d'un estat amb un termini mínim dels drets d'autor estan protegides durant més temps en altres estats amb terminis més llargs, les obres d'aquests estats amb terminis més llargs poden ser ja de domini públic en els estats amb un tractament de requisits mínims quan continuen protegides en l'estat d'origen.
En aquests casos, l'aplicació del termini de prescripció més curt té en compte el principi de reciprocitat com a excepció del tracte normal local. Els estats amb un termini llarg dels drets d'autor només apliquen el termini exterior més curt a les obres d'aquells estats que tenen aquest termini més curt.
Conveni universal de drets d'autor
[modifica]En el Conveni universal de drets d'autor, la comparació dels terminis s'explica en l'article IV.4.a de la següent forma:
| « | Cap estat contractant no estarà obligat a protegir una obra per un període major que el fixat, per a la classe d'obres a la que pertanyi, per la llei de l'estat on l'autor n'és súbdit si es tracta d'una obra no publicada i, en el cas d'una obra publicada, per la llei de l'estat contractant on hagi estat publicada per primera vegada.[3] | » |
Responent a les preocupacions de la delegació japonesa, el president de la conferència va aclarir que això inclou els tipus d'obres no protegides en absolut al seu país d'origen (com s'especifica), ja que aquestes tenen una durada de protecció igual a zero. Així, altres països no estarien obligats a concedir drets d'autor sobre aquestes obres estrangeres, encara que obres similars locals puguin estar protegides.[4]
Conveni de Berna
[modifica]En el Conveni de Berna per a la protecció d'obres literàries i artístiques existeix una norma similar, però no per a classes d'obres sinó considerant obres individuals. L'article 7.8 del Conveni de Berna diu:
| « | En tots els casos, el termini de protecció serà l'establit per la llei del país en què la protecció es reclami; no obstant, a menys que la legislació d'aquest país no disposi una altra cosa, la duració no excedirà del termini fixat en el país d'origen de l'obra.[5] | » |
Igualment, l'aplicació d'aquesta norma no és obligatòria. Qualsevol estat pot disposar altrament a la seva legislació. Per a això, no cal incloure una excepció expressa en la llei de drets d'autor local.[6]
El Conveni de Berna també estableix a l'article 5.2 que l'exercici d'aquests drets...
| « | són independents de l'existència de protecció en el país d'origen de l'obra. En conseqüència, sense perjudici de les estipulacions del present Conveni, l'extensió de la protecció així com els mitjans processals acordats a l'autor per a la defensa dels seus drets es regiran exclusivament per la legislació del país en què es reclama la protecció.[1] | » |
Això especifica el tracte nacional, i també fa que l'existència de drets d'autor sobre una obra en un estat sigui independent dels drets sobre la mateixa obra en altres estats.
Tractats bilaterals de drets d'autor
[modifica]Els termes dels tractats bilaterals existents o futurs poden anul·lar aquests convenis, sempre que aquests tractats bilaterals compleixin els requisits mínims dels convenis. Això està definit a l'article 20 del Conveni de Berna[7] i en els articles XVIII i XIX del Conveni universal de drets d'autor.[3]